Fa uns dies a classe de fonaments de psicologia l'Ernest va fer un comentari, que ara mateix no recordo gaire bé, crec que estava relacionat amb l'empatia i les percepcions, però que em va suscitar una curiositat per la inteligència artificial. I bé, vaig recordar un llibre que vaig llegir fa molt de temps, el llibre en qüestió es: “¿Sueñan los androides con ovejas eléctricas?” de Philip K. Dick. Començarem parlant una mica de la temàtica pertinent.
La història ens situa en un futur apocalíptic (en la versió original els fets ocórren en 1992, però en versions posteriors aquesta data es va modificar) on a causa d'una guerra nuclear la Terra està coberta d'un pols radioactiu que ha exterminat quasi la totalitat de la biodiversitat del planeta. Els supervivents es divideixen en els que han estat exposat a aquesta radiació, mutant els seus gens i els que han sortit il.lesos. Aquests últims, per consell de la ONU han d'emigrar a colònies a Mart, per tal de preservar la raça humana, per contra, els afectats per les mutacions es veuen condemnats a viure a l'infern en que s'ha convertit el planeta. Per tal d'ajudar als colons en les seves tasques, s'han creat una espècie d'éssers humans artificials anomentats androides, els quals desitgen fugir del seu captiveri i tornar a la Terra. Però per evitar aquesta situació, es crea una organització encarregada d'eliminar els fugitius per tal de preservar l'ordre. La novel.la, planteja d'entrada l'imprecís límit entre l'artificialitat i la realitat, la decadència de la societat que clama per una religió messiànica i les qüestions ètiques que generen les dependències envers les màquines.
Com a curiositat mencionar que Blade Runner de Ridley Scott es basa, encara que de manera molt lliure, en la novel.la.
Bé anem per feina, un dels elements que més rellevants de la història és el moviment religiós imperant en el planeta, el Mercerisme, el qual gaudeix de grans seguidors i adeptes degut bàsicament a la solució de salvació que promou en un món on les sensacions i les ganes de viure s'han extingit com la majoria d'espècies animals. No m'extendré gaire parlant de les seves característiques, sols comentaré que els integrants d'aquesta religió fan ús d'un aparell anomenat “la caixa d'emptatia”, el qual consisteix en que si un membre del grup té una emoció que vol compartir, ja sigui bona o dolenta ho pot fer si es fusiona amb els altres integrants a través de la caixa, a través d'aquesta, tothom qui estigui conectat comparteix les mateixes emocions i sensacions. I ara bé la part reflexiva, resulta curiós que per aconseguir aquesta unió amb altres humans es tingui que recórrer a una màquina, que les sensacions i emocions depenguin d'un simple programa, creat per humans. Però no s'allunya pas gaire de la realitat, només tenim que fer un cop d'ull al nostre entorn, plagat de programes de TV que ens diuen què hem de pensar i com ho hem de sentir, de relacions que es consumen en la intimitat del monitor de l'ordinador i no del llit, de competivitat desmesurada e innecessària, i així fins un llarg etcètera. Sé que el que comento no bé de nou, que tothom hi és conscient del camí que segueix la humanitat.....però encara segueix present......
I parlant d'elements que facin ús més o menys ètics de l'empatia (i no em refereixo a una ètica politicament correcte, si nò a una ètica kantiana), en la novel.la hi és present un electrodomèstic molt comú en la societat post-apocalíptica del món on transcórren els fets que consisteix en introduir emocions a la carta en la ment de l'usuari, no faré cap crítica nova, ja les he fet unes quantes línies més amunt.... En fi, les drogues del futur....
Com a últim incís sobre el tema de l'empatia present al llarg de la història, menció especial a les proves que realitzen els caçadors d'androides per distingir aquests dels humans genuins, el test d'empatia de Voigt-Kampff, que consisteix en un seguit de proves i preguntes per determinar si el subjecte sent empatia, ja que aquesta característica no hi és present en els androides biològics, ni cap altre emoció aparentment humana, tot i que es posa en dubte, ja que aquestes creacions mostren una capacitat de desitjar i imaginar per ells mateixos al voler escapar de les colònies per viure lliures. Lógicament aquest test és fictici, però em va semblar curiós quan ho vaig llegir per primera vegada, que es pogués crear un test per determinar el grau “d'humanitat” present en una màquina o creació artifical. Es cert que hi han tests que amb més o menys fiabilitat puguin “predir” patrons que es puguin associar amb aquestes conductes, però d'això ja en parlaré en un altre post. Com a comentari final que deixaré en l'aire dir que mentre molts humans genuins depenen de mitjans artificials per experimentar sensacions i emocions, els d'androides luuiten per una vertadera llibertat i satisfacció.
Una bona recomanació, un gran llibre (com la majoria) que convido a tothom a llegir-lo ja que planteja, com es comentava al principi, grans dubtes existencials típics d'una societat futura...però que es troba al tombant de la cantonada, unit amb grans dossis d'acció ben portada. I si aquest post no t'ha suscitat encara que sigui una miqueta de curiositat, doncs no el llegeixis, agafa un altre llibre, que segur que també és interessant.
No hay comentarios:
Publicar un comentario