La mirada de l'ànima

Podria estar págines i pàgines parlant de les qualitats fascinadores del Retrat de Dorian Gray, però com que això és un blog de psicologia ens centrarem en les qualitats referents a la temàtica pertinent. Per als despistats dir que la obra d'Oscar Wilde narra la història del jove Dorian Gray, i del seu amic Basil Hallward, pintor de gran prestigi, el qual queda enormement impresionat per la gran bellesa del jove Gray i comença a sentir una gran admiració envers a éll, amb la ideia que aquesta es la responsable de la seva inspiració, com a resultat crea la que considera la seva obra magna, un retrat del jove. Parlant amb el pintor, Dorian coneix a Henry Wottom, i comença a cautivar-se per la visió hedonista de la vida que li ofereix. Al adonar-se que un dia la seva bellesa marxitarà, i que el seu retrat perdurarà per la eternitat, desitja que la seva edat es deturi en aquell precis moment, l'anhel es compleix, i mentre el decurs del temps pasa, ell manté la mateixa frescura de la juventud, el cuadre en canvi sent el pes del temps sobre seu. La recerca de plaer i l'anhel de sensacions àvides, porta a Dorian a viure sórdidament entre vicis i luxuries, condemnant la seva ànima i la dels qui l'envolten. Però a ulls del món no es percep cap canvi, l'únic testimoni de la dessolació es el seu retrat, que jeu a les fosques del traster més recòndit de la seva mansió, privat de la mirada de qualsevol altre ànima que la seva pròpia.
La novel.la aprofundeix en les arrels de l'obscuritat de l'ànima humana, donant vida a les vanitats més hipòcrites que conviuen en el més profund de la psique humana. Amb l'hedonimse imperant amb pincellades de narcisisme com a teló principal, Dorian dona llibertat absoluta als seus desitjos més foscos sense recapacitar les conseqüències dels seus actes. Pel que fa a la resta de personatges, actuen com la consciència perduda del jove protagonista, alimentant i controlant els seus instints de pura perversió faustiana, i com en la novel.la homònima, la figura del diable hi es present en la influència que exerceixen tant Lord Henry sobre els actes del jove Gray com la misteriosa novel.la que aquest li regala. Però el més destacat que ens transmeten les seves pàgines es el desig que tenim tots de conservar la juventud, de poder-la apresar amb les mans i no deixar-la escapar, de perdurar en el temps i que el nostre nom sigui recordat. Parla de la frescura i vitalitat de la juventud, dels anhels de coneixement i la necessitat per viure descontroladament, ja que aquesta virtud caducarà. D'aquesta filosofia, Lord Wottom, fent ús de la seva personalitat dandesca, pretén impreganr-se d'aquesta juventud, entre cinisme i sarcasme el seu diable interior clama per l'inocència perduda de Dorian Gray. En definitiva es tracta de la història del jove àvid de sensacions, clamant per viure massa depressa, però paradoxalment desitja que el temps es deturi; i de l'home que anhela recuperar el temps perdut, amb l'impuls irrefrenable de posseïr aquesta inocència que separa el món adult de les fantasies i fer-la seva.
No es mes que una mostra de les nombroses vides que vaguen perdudes pel món. Els personatges no deixen de ser petites habitacions on ningú hi té accés en la gran mansió que conforma la ment de l'escriptor, i en definitiva, la ment humana, la gran incompresa. Tal i com va afirmar el mateix Wilde: “No es pot jutjar a un home pel que escriu”