sábado, 23 de enero de 2010

Sobre la I.A

Tal i com vaig comentar en el pasat post, centraré aquesta entrada merament informativa a parlar del test de Turing i l'habitació xinesa. La finalitat d'aquestes proves consisteix en determinar en quin grau les màquines poden pasar per humanes i si responen als mateixos principis cognitius que els humans.
Anem pel primer, el test de Turin va ser ideat per Alan Turing, es basa en la hipòtesis positivista (per les especulacions proposades) de que si una màquina es comporta en tots els aspectes com inteligent, llavors es pot considerar com a tal. Aquesta prova consisteix en realitzar un desafiament entre una persona i una màquina, tos dos aïllats en les seves respectives sales. Un jutge, ha de determinar a partir d'un seguit de preguntes qué és màquina i qué persona. Tant humà com programa poden mentir estratègicament durant el decurs del test. La teoria és que si un programa és suficientment hàbil, el jutge no podira distingir entre els dos tipus d'inteligència, artificial i natural. A dia d'avui encara cap màquina ha superat la prova.
Coma curiositat, el científic Ray Kurzweil va predir, seguint el principi de singulartitat tecnològica, que en el 2029 aquesta prova serà superada per una inteligència artificial.
L'altre prova a comentar es l'habitació xinesa, proposat per John Searle, la qual pretén rebatre la validesa del test de Turin i de la posible inteligència que pugui tenir una màquina. A partir de l'analogia entre ment i ordinador, argumentant que la ment no només es limita a manipular símbols, sinò que ha de tenir una semàntica.
Amb aquesta prova es pretén demostrar que una màquina pot solucionar un problema sense que sàpiga que ha fet. L'experiment consisteix en la suposició de que si es crea un programa que es capaz de comunicar-se en xinès (degut a que aquest idioma respon a una sèrie de combinacions de caràcters per formular les respostes i preguntes), aquesta màquina hauria en teoria superar la prova de Turin, encara que no entengui l'idioma, que sols hagi superat la prova per la correcta aplicació de la regla de l'idioma. Doncs bé, si una persona completament aliena a aquesta llengua es fa passar per màquina, a través d'un manual que li expliqui la correcta regla d'ús del xinès doncs podrà respondre perfectament a les preguntes del jutge, encara que no sàpiga que està dient. Es a dir, actuaria amb el mateix principi que defensa Searle com funcionen les màquines. La conclusió és que cap dels dos membres comprèn xinès, però tots dos han pasat la prova de Turin, per tant, aquesta careix de la capacitat per determinar si una màquina pot ser inteligent o no, sols pot concretar en quin grau un programa pot aparentar pensar, argumentant que una persona pot executar una tasca de manera mecànica, igual que una màquina, sense que l'individu pugui entrendre el que fa.
Les principals funcions d'aquestes proves, entre d'altres, es controlar l'Spam o correu brossa. Per a més informació us passo uns enllaços de la wiquipèdia.

http://es.wikipedia.org/wiki/Test_de_Turing
http://es.wikipedia.org/wiki/Habitaci%C3%B3n_china

2 comentarios:

  1. Molt interessant el teu post, la I.A. és un fenòmen que ens portarà molta feina als psicòlegs en el futur ja que planteja moltes preguntes sobre el nostre propi funcionament cognitiu. Establir una comparació entre el funcionament sel cervell i el d'un ordinador és una temptació massa forta, un camp d'estudi massa interessant com per deixar-lo passar.

    Estigués a l'aguaït del nous ordinadors amb processador seqüèncial sembla que estan apropant-se a nivells creatius propers als humans, encara que per a tenir resultats experimentals coontrastats haurem d'esperar encara uns quants anys.

    M'ha agradat l'entrada José, merci per penjar-la!

    p.s: la foto de perfil amb en Brian és massa!

    ResponderEliminar
  2. Gràcies, Arnau. La I.A és un tema que m'apassiona i alhora em preocupa. S'han escrit pàgines i pàgines de les implicacions morals, ètiques i pràctiques d'aquest nou fenòmen.

    Precisament el que es pretenia amb aquesta entrada era deixar caure de manera més o menys lleu l'opinió que tinc sobre el posible funcionament cognitiu, present i futur, d'una màquina, i que per molt apta que pugui ser per resoldre conflictes sempre li mancarà allòque ens fa humans.

    Ja havia sentit a parlar, encara que de manera supèrflua del processadors que esmentes, fa molts anys vaig llegir un article especulatiu sobre l'impalntació de teixit nerviós en la creació de processadors. Clar que només son això, especulacions.

    p.d: Bé, sempre m'he identificat molt amb en Brian, encara que resulti curiós (el fet de sentir-se identificat amb un gos, es si més no, surrealista...) M'encanten sobretot els seus defectes que el fan més humà.

    ResponderEliminar